Els bacteris són microorganismes simples amb cèl·lules procariotes individuals, es reprodueixen per divisió cel·lular simple conegut com a fissió binària, la seva grandària oscil·la entre 1 a 5 μm., poden ser saprofitos fins a obligadament paràsites, són patògenes extracel·lulars, prosperen en ambients aerobis i anaerobis; en condicions càlides o fredes, llocs foscos o lluminosos, secs o humits.
Poques espècies de bacteris s’han reportat com a patògenes d’insectes, la qual cosa ha despertat l’interès a causa del seu potencial per al control de plagues en agricultura, les espècies més reconegudes com a patògenes per a insectes són les famílies: Bacillaceae, Enterobacteriaceae i Streptococcaceae.
Són bacteris Gram-positives, flagel·lades, ubiqües, esporulantes, tenen una morfologia allargada simulant un bastó, produeixen toxines que són diferents entre espècies, poden formar cristalls (paraesporas) de proteïnes toxicas quan esporulan com a B. thuringiensis i B. popilliae, aquestes lisan eritròcits de diferents espècies d’animals (hemolisinas), ataquen proteïnes (activitat proteolítica), degraden lecitines per acció de lecitinasas, unes altres posseeixen propietats patògenes per a insectes, les proteïnes que ho componen es denominen delta–endotoxines que són de dos tipus: Cry i Cyt la característica única és la seva habilitat per produir endosporas sota condicions ambientals d’estrès (físiques o químiques), capacitat que els permet mantenir-se inactives per llargs períodes de temps.
Es troben en el sòl, aigua, pols, etc., poden ser aerobias estrictes o anaeròbies facultatives; inclouen espècies de vida lliure com a patògenes, també per la seva aptitud per ser tractats industrialment (són la base de diversos insecticides biològics comercials) i la seva aplicació en el camp.
Les més usades per a control biològic són formadores d’espores de la família Bacillaceae, especialment del genero Bacillus que inclou 51 espècies, són agents naturals, les toxines han estat usades per poder classificar-les, la formació i resistència de les seves endosporas, producció d’antibiòtics, toxicitat de les seves espores, i la producció de cristalls proteics tòxics per a diverses ordres d’insectes fan a aquest gènere important en medicina, agricultura, bioquímica i en l’empresa farmacèutica.
Solament quatre espècies de bacteris han estat produïdes i es troben àmpliament comercialitzades (B. popilliae, B. sphaericus, B. thuringiensis, B. entomophila); les espècies patògenes d’insectes més importants usades en el control biològic de plagues són: B. sphaericus (ara Lysinibacillus sphaericus), B. laterosporus (inclosa en el gènere Brevibacillus), Paenibacillus larvae, P. lentimorbis, i P. popilliae (espècies descrites com Bacillus) són patògens invasius, i B. thuringiensis que forma un cos paraesporal toxico per a insectes, mostren un ampli espectre i nivells d’activitat correlacionada amb la naturalesa de les toxines, les quals són produïdes durant la esporulación.
Algunes espècies de la família Enterobacteriaceae són reconeguts patògenes per a insectes com Serratia entomophila, aquesta espècie no esporulante, provoca major mortalitat, i mata bloquejant els intestins del seu hoste, unes altres amb activitat entomopatogena inclouen a Photorhabdus luminescens, Xenorhabdus nematophilus i Yersinia enterocolitica, les espècies no incloses dins la família Enterobacteriaceae que posseeixen activitat patògena per a insectes són: Pseudomonas entomophila, Erwinia carotovora, Dickeya dadantii.
Els primers efectes es reflecteixen en la paralització del tub digestiu, pèrdua d’apetit, diarrea el que provoca moviments lents, vomito, convulsions i paràlisi general, per després envair totalment al hospedero i causar-li la mort, adquireixen una olor fétido, pren un color cafè fosc i negre, les larves afectades canvien de color, en general de negre a marró, el cap es fa més allargada, solen morir entre diversos dies fins a una setmana. Dispersió de l’inoculo
La dispersió es realitza per factors abiòtics com el vent, la pluja, el reg, on transporten les espores; els biòtics com a paràsits, depredadors, adults del hospedante, les larves mortes on romanen i seran l’inoculo inicial per a futures infeccions, usualment han de ser ingerides pels hospederos per entrar en el cos a través de l’intestí.
S’ha investigat una gran varietat de subespècies de Bacillus thuringiensis que controlen diferents espècies d’insectes plaga, diversos ceps s’han reproduït i comercialitzat a nivell industrial.
Bacillus thuringiensis var. Aizawai: controla diversos estadis larvales de plagues com a cucs de fulla en cotó, espàrrecs, leguminosa, cuc menjador en bròcoli i cogollero (Spodoptera frugiperda) en blat de moro.
Bacillus thuringiensis var. israelensis: són bactérias esporangias, productores d’endotoxines,controla Dípters (mosquits), especifica per a larves, com Psorophora confinnis, Aedes taeniorhynchus, Mansonia sp., i Simulidos.
Bacillus thuringiensis var. Kurstaqui: HD-1 utilitzada per al control d’insectes lepidòpters, plagues agrícoles i forestals, es caracteritza per la portación dels següents gens cry antilepidópteros: cry1Aa, cry1Ab, cry1Ac, cry2Aa, cry2Ab i cry1Ia. També és tòxic per 8 superfamilias: Sphingoidea (Sphingidae), Noctuidea (Noctuidae, Arctiidae), Notodontidea (Notodontidae), Yponomeutoidea (Plutellidae), Tortricoidea (Tortricidae), Pyraloidea (Pyralidae), Papilionoidea (Papilionidae, Pieridae, Nymphalidae) i Bombycoidea (Saturniidae).
Bacillus thuringiensis var. Tenebrionis: Per a maneig de Coleòpters
